| |
|
 |
La nostra història comença en un dinar d'amics –erem el Guillermo, el Marc i el Marcel– del mes de novembre de l'any 2007, era un dia fred, gris i humit, estàvem ben aixoplugats al restaurant Gelida al xamfrà del carrer Urgell amb Diputació, i menjàvem unes amanides, cap i pota i uns ous ferrats amb botifarra negra, plats greixosos i energètics, molt adequats per aquell dia hivernal.
L'entorn, amb aroma de sofregit, tabac i cafè, que trobàvem tan agradable, ens va fer decidir a escriure les nostres vivències dels moments que passàvem en aquests llocs de la ciutat que tant admiràvem. |
Aquella mateixa tarda naixia el blog dels del Morro Fi, amb una primera crònica il·lustrada amb un parell de fotos disparades amb els nostres mòbils i sense més pretensió que la de deixar un testimoni dels bons moments.
Amb el temps i l'afició a escriure cròniques curtes vam reportar tota mena de bars i restaurants. Les seves particularitats eren diverses, els uns per la decoració, altres pel que hi preníem, per l'ambient que hi havia, o per què ens donava la gana, ho passàvem bé fent aquest exercici. Al cap de 2 anys vam tenir una sorpresa agradable al rebre un correu de BTV on s'interessaven pel nostre blog i ens van fer una entrevista. Va alegrar-nos veure reconeguda la nostra feina i va motivar-nos a entrar a les xarxes socials per promoure més els blog dels del Morro Fi. |

|
 |
La Carme i el Miquel servien cafès i entrepans, feien mongeta tendra amb patata bullida a l'hora de dinar
en una petita cafeteria al xamfrà de Compte Borrell amb Consell de Cent, a les tardes els veïns baixaven
al Petit Trèbol, així es deia el bar, a jugar a la botifarra mentres algun passavolant prenia un cafè i es juagava
el canvi a la màquina escurabutxaques. Els migdies d'hivern assolellats s'hi estava molt bé a la terrassa, un xamfrà que dóna al sud sense cap edifici davant que li tapi la llum. El matrimoni es jubilava i el bar estava en traspàs, el Marcel agafaria el relleu d'aquell petit bar. |
El nostre referent és l'ambient dels diumenges de fa uns anys, quan les famílies i els grups del barri sortien a fer l'aperitiu. Entrant en aquelles bodegues que feien olor de vi amb fusta, olor única de celler, coincidies amb una clientela diversa i rica amb una parròquia sempre alegre i endiumenjada.
Això és el que ens agrada, el Morro Fi però, és un bar recentment reformat que no té aquelles bótes amb vi i no fa aquella olor sublim.
Tenim una oferta clàssica, les anxoves i conserves, els vermuts i cerveses ressuciten una clientela que no ha perdut l'esperit i que troben, amb el que oferim, un bon lloc per estar-hi plegats i ens fa estar contents pensar que hem fet un lloc on la gent repeteix una segona vegada i hi és feliç.
L'estiu del 2011 un viatge molt inspirador va fer que el Marcos i la Bárbara es suméssin al projecte i ens va portar a registrar la marca i a començar a fer els nostres productes; Morro Fi selecciona els que tenim al bar des de que vam obrir, tots dins del radi de l'aperitiu: vermut, olives i encortits, llaunes de marisc, salsa d'aperitiu, fruits secs i la línia de parament, pensat perquè ens poguem preparar un aperitiu com cal a casa.
El desembre de 2012 vam obrir el nostre segon bar, la Mitja Vida, un lloc seguint l'esperit del Morro Fi, en una altra zona i una mica més gran, salut a tothom i gràcies per llegir-nos. |

|
|
|